periplesperlavida.blogspot.com
Periples: Tú me rompes las entrañas, me trepas como una araña...
http://periplesperlavida.blogspot.com/2016/03/tu-me-rompes-las-entranas-me-trepas.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Dijous, 31 de març de 2016. Tú me rompes las entrañas, me trepas como una araña. És un llibre petit però intens, que cap realment. Ara és temps de morir, que la vida comença. A tot el llibre. La mar. Omple i tot ho. Amb el seu horitzó ple de promeses inabastables. No puc deixar d'identificar els escenaris de la novel·la: la platja de les Casetes de Garraf. Amb el seu baixador de tren, el túnel sota les...He ide...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: Per a enganxar a la nevera:
http://periplesperlavida.blogspot.com/2016/05/per-enganxar-la-nevera.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Dijous, 26 de maig de 2016. Per a enganxar a la nevera:. L'autocura no te a veure amb l'autocomplaença, sinó amb l'autopreservació. He volgut traduir un seguit de consells que, com el títol del post afirma, són per enganxar a la nevera, per a recordar cada dia de les nostres vides. Han estat publicats a les pàgines centrals del número 6 de la publicació feminista "La Madeja", dedicat a les cures. Hidratar-me...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: de desembre 2015
http://periplesperlavida.blogspot.com/2015_12_01_archive.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Dijous, 24 de desembre de 2015. Ben poca gent entendrà aquests paràgrafs que em fan tremolar els dits mentre els escric, segurament ningú més s'emocionarà quan escolte els noms d'aquests llocs que ara recorde, però tinc la necessitat de xiuxiuejar-los, de repetir-los i de fixar-los a la meva memòria: Darró, Sant Gervasi, Els Colls, Montgròs, Mas de l'Artís, plaça de les Cols, plaça Lledoners, la Geltrú.
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: de maig 2016
http://periplesperlavida.blogspot.com/2016_05_01_archive.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Dijous, 26 de maig de 2016. Per a enganxar a la nevera:. L'autocura no te a veure amb l'autocomplaença, sinó amb l'autopreservació. He volgut traduir un seguit de consells que, com el títol del post afirma, són per enganxar a la nevera, per a recordar cada dia de les nostres vides. Han estat publicats a les pàgines centrals del número 6 de la publicació feminista "La Madeja", dedicat a les cures. Hidratar-me...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: de febrer 2014
http://periplesperlavida.blogspot.com/2014_02_01_archive.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Dilluns, 17 de febrer de 2014. Quan caminàrem la nit. Bromera, 2013), premi Enric Valor de Novel·la 2012. Reconec que, quan vaig assabentar-me de la publicació de l'obra, no vaig sentir massa entusiasme per llegir-la. “Un altre llibre sobre el 23-F! 8221;, “Serà una novel·la de sin más amb títol presumptuós! Quan caminàrem la nit. La llibertat és com el matí, hi ha els que esperen adormits a que arribe i hi ha ...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: Olora a pluja, a taronja, a país, a la teua cambra...
http://periplesperlavida.blogspot.com/2016/05/olora-pluja-taronja-pais-la-teua-cambra.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Diumenge, 1 de maig de 2016. Olora a pluja, a taronja, a país, a la teua cambra. Digues, te'n recordaràs. La poesia de'n Cesk sona a aixopluc, a recer mentre la pluja cau a fora, en gotes grosses i sorolloses, sobre un sostre d'uralita. Diu que els seus versos fan alè a taronja però a mi em transporten a la terra eixuta i aspra del Vinalopó, als seus tons grocs i vermells d'argila colrada pel sol. Per enmig: to...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: d’abril 2014
http://periplesperlavida.blogspot.com/2014_04_01_archive.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Divendres, 11 d’abril de 2014. Algunes lluitadores de Vilanova i la Geltrú. Recuperar la memòria és un gest de justícia, sobretot quan es tracta de la memòria dels sectors més marginats per la història oficial. És per aquest motiu que he cregut adient dedicar unes paraules a algunes de les lluitadores vilanovines més destacades de principis del segle XX. Adelaida López: Treballadora tèxtil de Vilanova i la Gelt...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: de març 2014
http://periplesperlavida.blogspot.com/2014_03_01_archive.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Divendres, 7 de març de 2014. Per començar a conèixer aquest territori vaig triar una ruta ben senzilla i assequible, des de Garraf fins a Sitges a través del GR-92, uns 15 km que vaig fer, anant a poc a poc, amb descansos i a aturades freqüents per gaudir del paisatge, en quatre hores aproximadament. El desnivell acumulat és de 289 m. I el romer ( Rosmarinus officinalis. I el timó ( Thymus vulgaris. Deixem enr...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: de novembre 2014
http://periplesperlavida.blogspot.com/2014_11_01_archive.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Dilluns, 10 de novembre de 2014. El Raval em recorda molt a València, potser per això m'ha atrapat. Em recorda al Carme i a Velluters, a eixa Ciutat Vella que tant m'agradava recórrer. Ravalejant. Tinc una sensació semblant a la que tenia durant els primers mesos de viure a València, la de perdre'm. Com la de l'Espai Mallorca, on pots. Viajar hasta Mallorca sin utilizar el barco ni el avión. De Joan Fuster, lle...
periplesperlavida.blogspot.com
Periples: de març 2016
http://periplesperlavida.blogspot.com/2016_03_01_archive.html
Anem a recórrer les meues cabòries, llibres i paisatges -sense allunyar-nos gaire de la costa. Dijous, 31 de març de 2016. Tú me rompes las entrañas, me trepas como una araña. És un llibre petit però intens, que cap realment. Ara és temps de morir, que la vida comença. A tot el llibre. La mar. Omple i tot ho. Amb el seu horitzó ple de promeses inabastables. No puc deixar d'identificar els escenaris de la novel·la: la platja de les Casetes de Garraf. Amb el seu baixador de tren, el túnel sota les...He ide...
SOCIAL ENGAGEMENT