lapunyeta.blogspot.com
La punyeta: El Sant Prepuci (VI)
http://lapunyeta.blogspot.com/2008/01/el-sant-prepuci-vi.html
Perquè la vida és punyetera! Dijous, 17 de gener de 2008. El Sant Prepuci (VI). Benvolguts germans, hem rebut una bona quantitat de corones de flors. Adreçades a l’Avi. Us en donem les gràcies, i de part d’en Guillem preguem per tal que el Sant Prepuci us ho agraeixi lliurant-vos de les patrulles dels Mossos que sol haver-hi als voltants de la discoteca on soleu anar el dissabte nit, de manera que pugueu combinar com soleu fer alcool, velocitat, drogues diverses i us del mòbil. Així de rancuniosos han es...
lapunyeta.blogspot.com
La punyeta: El Sant Prepuci (I)
http://lapunyeta.blogspot.com/2007/12/el-sant-prepuci-i.html
Perquè la vida és punyetera! Dijous, 13 de desembre de 2007. El Sant Prepuci (I). Na Magdalena Borrego, de Campcentelles, ens envia un correu demanant més informacions religioses i santes. A La Punyeta sempre agraïm la col·laboració dels lectors, més encara si la demanda és tan pietosa. És per això que avui encetem una història rigorosamente certa, tal i com tenim per costum, i que no desmereix en res la busca del Sant Graal. Des d’aquí proposem modestament. Vet ací doncs que en el Llibre del Gènesi Déu.
lapunyeta.blogspot.com
La punyeta: El Sant Prepuci (IV)
http://lapunyeta.blogspot.com/2007/12/el-sant-prepuci-iv.html
Perquè la vida és punyetera! Dimecres, 19 de desembre de 2007. El Sant Prepuci (IV). Dediquem aquest episodi a un dels nostres redactors, en Guillem de Bàscara (Alt Empordà) , a qui afectuosament anomenem l'Avi, que a hores d’ara és a la sala d’intoxicats de l’Hospital de la Mare de Déu dels Tafaners, amb un curiós síndrome: Mostra marques blaves a l’index i el polze de la mà dreta, així com a la llengua, i síntomes de gastroenteritis. En un dia que, per cert, feia un fred que pelava. Paga la pena de con...
lapunyeta.blogspot.com
La punyeta: Consultori kiko
http://lapunyeta.blogspot.com/2007/12/consultori-kiko.html
Perquè la vida és punyetera! Dijous, 6 de desembre de 2007. Hem rebut una allau de correus fent precs i preguntes relatius al. Sobre els kikos, això és, l'autodenominat cami neocatecumenal. Com sabeu, es tracta d'una secta catòlica amb tant d'èxit que constitueix fins i tot un producte d'exportació, en gran part a Itàlia i països hispanoamericans. Lorena Martínez Vidal – Lleida (capital). La paternidad responsable es dar la vida a diez, doce hijos, los que Dios mande". Així que vinga que ja fem tard!
lapunyeta.blogspot.com
La punyeta: T’agraden els kikos?
http://lapunyeta.blogspot.com/2007/12/tagraden-els-kikos.html
Perquè la vida és punyetera! Diumenge, 2 de desembre de 2007. T’agraden els kikos? Alguns dels lectors d’aquest bloc s’han sorprès en comprovar fins on arriba la llarga mà del doctor Emoto. Doncs no ens hauria d’estranyar, ja que hi ha d’altres fabulacions amb força més èxit en tots els sentits. Fixem-nos que el pobre Ramtha, amb els seus 35000 anys d’edat només ha aconseguit de convèncer uns pocs milers d’incauts. Per a delectació d’alguns. Això sí que té mèrit! Una bona creença, un bon negoci. No cal p...
rosariocuriel.blogspot.com
Rosario Curiel: Horas secas
http://rosariocuriel.blogspot.com/2015/07/horas-secas.html
Lunes, 20 de julio de 2015. Que no soy poeta. Dicen (donde el horizonte se pierde en la montaña tras el anhelo de los árboles perdidos). Que solo soy una sombra que no llega a ninguna. Cabalgas a lomos de las horas secas. Saltas de tu centímetro cuadrado de tristeza. Saltas desde tu añil crepuscular. Y pretendes decir cosas hermosas:. Aquellas que refulgen tras la tempestad de lodo. Que justifique una vida. Y a veces no eres más. Que el alma asmática. De una eterna desterrada. Que no eres poeta. La madej...
rosariocuriel.blogspot.com
Rosario Curiel: marzo 2014
http://rosariocuriel.blogspot.com/2014_03_01_archive.html
Viernes, 28 de marzo de 2014. A veces quiero limpiar mi nombre. A veces quiero limpiar mi nombre. Hacer de un golpe el trabajo de siglos. Borrar mi lista de apellidos. Uncir los bueyes de mis dos manos. Negarme a ser más que un rosario, un río. Con espinas, claro-. Que se desboque bocabajo. Obviar mis muchas horas de estudio. Que no demuestran más que. Uno solo es feliz si no se piensa. Captar la ira de los corceles del hambre. Que se deshacen mientras se sueñan. Ser poco más que esta humana pequeña.
lapunyeta.blogspot.com
La punyeta: El Sant Prepuci (III)
http://lapunyeta.blogspot.com/2007/12/el-sant-prepuci-iii.html
Perquè la vida és punyetera! Diumenge, 16 de desembre de 2007. El Sant Prepuci (III). El Carles Porrons i la Vicenteta Torrada ens escriuen des de La Cava, al Baix Ebre, queixant-se d’aquest parèntesi que sol haver-hi entre la publicació de cada un dels nostres reportatges. La tensió nerviosa que se’n resulta de l’espera, es lamenten, els hagués impedit de fer la migdiada si no hagués estat per l’ajut terapèutic d’un parell de gots d’ aigua del Carme. Dels Pares Carmelites després de cada menjada. Nosalt...
rosariocuriel.blogspot.com
Rosario Curiel: febrero 2015
http://rosariocuriel.blogspot.com/2015_02_01_archive.html
Miércoles, 18 de febrero de 2015. Celebramos que estamos aquí. Celebramos que las algas nos mantienen con su exceso de oxígeno. Y absorben el dióxido de nuestros días. Que tu paso es firme a veces. Y a veces no. Que somos seres en perpetuo abismo. Lo compruebo cuando recuerdo que tardé en aprender a mirarte-. Que todos los que caminamos nos caemos. Que en esta era del cansancio. Que rompe las tinieblas de las horas. Que un poco de musa es mucho. Un cielo se rompe en horizontes estráticos. De horas a solas.
rosariocuriel.blogspot.com
Rosario Curiel: Tautarca
http://rosariocuriel.blogspot.com/2014/11/tautarca.html
Viernes, 7 de noviembre de 2014. A veces me gusta jugar a los poemas. A veces resulta que creo que puedo salvar al mundo,. Cuando lo cierto es que hace tiempo que se acabaron los salvavidas. Que todas las vidas van a la deriva en este barco que se rompe entre reclamos publicitarios. Y voces de sirenas. Sucede que la vida sucede a treinta grados bajo cero de almidad. Y que ese frío almario es lo que nos dan las bocas que vociferan versos de azufre encendido. Con el que calmas las penas del ir andando.
